dilluns, 16 d’abril del 2012

SETMANA CULTURAL 2012: MILLOR EN BICI!!!!

Feu clic al damunt de la icona que trobareu al cantó superior dret per vore-ho tot més gran. 

Feu clic també a sobre de cadascuna de les imatges que trobeu, perquè hi han sorpreses!!!

LA MASCOTA DE LA VAQUERA

CONTE DE L'UNIVERS (COMPLET)

Hem acabat el nostre projecte de l'univers i ja hem llegit tot el conte que ens ha guiat per descobrir com és l'espai inmens en qué vivim. Des d'aquesta imatge podreu anar a llegir el conte sencer. Espere que disfruteu tant a casa com ho hem fet a classe.


L'AVENTURA DE PEPE I L'UNICORN

INDIANA JOCS A LA PLAÇA DE L'AJUNTAMENT

TALLER DE PERCUSSIÓ A L'AUDITORI DE CASTELLÓ I RUTA PEL BOTÀNIC CALDUCH

dissabte, 17 de març del 2012

LA BANDA DE GILDA, ESTRELLA DE LA MÚSICA

    Gilda era una rateta molt bonica i molt dolça. Gilda somiava amb tocar en una banda de música.
     No sabía quin instrument li agradava més. Però sabia que podia arribar a ser un gran músic.
     Gilda va anar a vore a la directora de la banda del seu poble, la senyoreta Lidón Tatataxan.
     - Puc tocar en la seua banda, per favor? -li va preguntar Gilda. 
       - Bé, anem a vore -li va contestar ella.
     Gilda va arribar a l'assaig. Tots els músics estaven afinant els seus instruments. Gilda es va quedar observant; estava un poc espantada.
     Aleshores, els músics, molt amables van començar a mostrar-li a Gilda tots els instruments de la banda.
      
     Van començar amb la flauta travessera, un instrument encantador i que produïa un so molt dolç i que tenia un fillet, que era el flautí, un instrument amb una veu molt aguda i tan viu com un xiquet. A més a més... tocar la flauta li feia riure molt a Gilda, perquè els bigots li feen pessigolles!!!  
     Gilda estava molt contenta perquè estava fent molts amics, però encara no sabia quin instrument escollir per tal de poder tocar en la banda de la Directora.
       En eixe moment, un raig de llum daurat va il·luminar la sala d'assaig. Era un jove ratolí molt modern que feia sonar un objecte d'or!
       Era un instrument preciós, daurat, que brillava com el Sol. Gilda va preguntar:
      - I aquest instrument... com es diu? 
      - És el saxofó -va dir el jove ratolí i... sona així de bé! 
     - Quina marxa!! -deia molt animada Gilda-. Però... no pot ser!! Què bonic!! Qui són aquests instruments daurats? Són tots el saxofó? -va preguntar Gilda. 
     - Noooooo -li va contestar la directora Tatataxan. Aquests instruments són els instruments de la família del vent-metall i ara els coneixeràs.
         Gilda va veure a la senyoreta Eva Caragol amb un fillet de color daurat als seus braços! Era el seu instrument. Es pareixia molt a un caragol!
       
    Gilda va preguntar com es deia aquest instrument tan curiós i que semblava una trompa d'elefant arrissada! Una trompa d'elefant... una trompa... Sabeu com es diu aquest instrument?
      - La trompa! I mireu que bé que sona!  
  
        - I tu? -va preguntar Gilda a l'ase. El teu instrument pareix que tinga una trompa, però és diferent... és més esbelt... com es diu? 
      - Aquest instrument és el trombó -va respondre l'ase. Per a tocar-lo he de fer que es menegen els seus braços. És com una titella i sona així.  
           La banda va començar a tocar i es podia escoltar a Gilda tocar el seu triangle.
      El públic va aplaudir molt i va cridar:
     - Molt bé Gilda!! Eres una estrella!!!
      I així és com Gilda va entrar a formar part de la banda del seu poble. Gilda estava molt feliç i va fer molt amics i s'ho passaven d'allò més bé fent música de la més bonica en companyia de tota la resta de músics i de la senyoreta directora Lidón Tatataxan.  
I conte contat... ja s'ha acabat!
Visca la Música i visca la Banda!